St. Vicent Màrtir

Avui la meva companya de viatge ha estat una dona. M’ha precedit a l’entrar al tren, i jo he segut al seu davant.

Amb les mans entrellaçades contemplava el paisatge. Aquestes mans no eren les d’una princesa: estaven gravades pel treball i per l’esforç, ungles curtes i dits gruixuts, arrugues, senyals i cicatrius. A la seva cara també es podia entreveure una vida plena de sacrificis: nits sense dormir, dies sense menjar, vetlles a l’hospital, pregàries a l’església... En canvi, es dibuixava un somriure de felicitat i una mirada de serenor.

Ha baixat abans que jo, a l’aixecar-se m’ha mirat i m’ha dit: Que tinguis un bon dia. A qui m’ha recordat? Qui em diu el que necessito sense explicar-li-ho? Qui em coneix millor que jo? Qui ha dedicat la seva vida a la meva?

Que tinguis un bon dia, No tinguis temor, Tot sortirà bé, Siguis feliç, Tinguis fe, Tu pots, Bona nit, Somia amb els angelets...