Col·lectiva
Hi ha poca gent al tren. Dono una mirada ràpida i localitzo un grup de quatre seients buits. Escullo el de la finestra en sentit Barcelona.
És curiós, no? Al triar aquest, busco la solitud. Penso que prenc lelecció destar sola. Però no és veritat: ara qualsevol pot seure al meu costat. El que faig realment és deixar que latzar, i no jo, decideixi els meus companys de viatge.
A mida que els passatgers van ocupant els llocs, penso: pot ser estan tan sols com jo, pot ser patim soledat col·lectiva.
Però hi ha una petita diferència entre nosaltres: hi ha qui escull la soledat i hi ha qui escull compartir-la.
És curiós, no? Al triar aquest, busco la solitud. Penso que prenc lelecció destar sola. Però no és veritat: ara qualsevol pot seure al meu costat. El que faig realment és deixar que latzar, i no jo, decideixi els meus companys de viatge.
A mida que els passatgers van ocupant els llocs, penso: pot ser estan tan sols com jo, pot ser patim soledat col·lectiva.
Però hi ha una petita diferència entre nosaltres: hi ha qui escull la soledat i hi ha qui escull compartir-la.
11 comentarios
Jos -
Només dir que sempre he pensat que la soletat no és pot compartir, penso que és el sentiment més personal e intransferible, i al mateix temps el més angoixant o balsàmic, segons com el visques. Però llegint-vos a vatros, q tota l'estona parleu de compartir soletat i silencis...m'adono que potser d'aquí prové el meu tant recriminat individualisme.
Sus. -
Dora -
Sí, el meu post al www.dorum.tk sobre el silenci ve a dir això mateix: no qualsevol serveix per estar en silenci. És més, jo puc gaudir-ne amb unes persones i no amb altres. I, el que admiro, és que aquestes persones m'ho permetin. Però sempre és necesari tenir algú al costat... i que aquest algú tingui la capacitat.
Sus, el Carles ja ho va veure que el comentari era teu... Ja ho veus, hi ha cops que no fa falta dir qui ets: ets inconfundible.
Un bessito
Sus. -
(Per cert, l'anònim era jo, que em vaig descuidar de possar el nom.)
Dora -
Dora -
Anónimo -
Dora -
És de justicia que te'n dediqui un, especialment si tu em dónes el motiu de l'escrit. Ja està bé de tant plagiar... almenys he de donar les gràcies.
Ginés -
Anónimo -
Dora -