Blogia
Històries del tren

Paó

No els sento, però no sempre és necessari sentir per entendre. Hi ha cops que l’exercici d’escoltar no rau sobre l’oïda.

L’un està mostrant els seus encants, ara és el moment d’impressionar. Li descriu les seves habilitats i capacitats. Li deixa entreveure que és transparent, que és accessible, que és sensible. Li mostra una petita part del seu jo i, alhora, permet que sigui l’altre qui hagi de completar el retrat. D’aquesta manera la imatge serà perfecta, serà com ell desitja i necessita.

Després del darrer somriure, s’estarrufa com un paó i li escriu en un paper el número de telèfon.

2 comentarios

Dora -

El fet és que el títol no el vaig triar jo. Ahir vam descobrir una nova paraula: paó... I vam dir de fer un post amb aquesta... Però la història s'ha complicat una mica.

Més info a: http://www.alataza.com/juancarlos/weblog/showBlog.asp?p=124

Sus. -

Jo el titularia "Campanya de màrketing" :o)