L’estació

Tots els cops que plorat quan m’havia de mantenir impassible, tots els cops que he estat indiferent quan volia riure, tots els cops que he parlat quan havia d’escoltar, tots els cops que he marxat quan havia de recolzar, tots els cops que callat quan havia de dir la veritat, tots els cops que havia d’estimar quan m’allunyava, tots els cops que havia de creure en comptes de pregar...

Totes les oportunitats que he tingut per ser millor es perden a l’estació fantasma on no para aquest tren.