Reacció (I)

Pugen junts al tren. Ell és més vell, fins i tot -per l’edat- podria ser son pare. Ella segueix, amb el cap catxo, les seves passes, com si el correcte camí fos marcat per l’home. No entenc la llengua que parlen però, pel color de la pell i el vel que cobreix el cabell de la xica, podria ser àrab.

Hi ha prou seients per escollir on volen seure i, tot i que al costat del triat per l’home n’hi ha un altre, ella obeeix les ordres que li exigeixen seure més enllà, en un dels més incomodes.

Passades unes estacions, ella comença a cridar i a moure’s compulsivament.

Jo agafo fortament la bossa al temps que m’adono que l’home ja no està al seu lloc.