Blogia
Històries del tren

La càmera digital*

Estava convençut que la càmera digital seria la solució: una imatge ofereix molta informació i una imatge emmagatzemada atorga el dret a recordar-la. Des del dia que es va fer amb ella no s’ha separat del petit enginy, ja ha col·leccionat milers de fotografies. La majoria son instantànies, sense cap premeditació ni preparació, només segons de la seva vida caçats al vol.

Ara, assegut al tren, repassa les que encara no ha descarregat a l’ordinador i s’adona de que estava equivocat. Mira i amplia cadascuna de les setanta fotografies que hi ha en memòria i veu que la mancança que detecta no és el sistema d’indexació –és veritat, això li ajudaria a posar ordre, però no és només ordre el que necessita.

Per fi entén que per moltes fotografies que faci, el collage de la seva vida sempre estarà incomplet. Per fi veu que la fotografia només recull un dels sentits, la resta es perden en el procés de captació. Per fi reacciona i comprèn que els sentiments no podrà guardar-los, que la seva existència transcurre sense permetre arxivat, que la vida només es pot viure i, que si vol gaudir fent fotos, només ha de buscar el plaer en el moment de prémer el botó.

0 comentarios