L'última cigarreta
Massec al banc, però de la forma més irreverent que se macut: els peus on hauria danar el cul i el cul on hi hauria de recolzar les espatlles, les cames obertes i la bossa penjant enmig, els colzes descansant sobre els genolls i la cara sobre els punys. Miro lestació i penso que és el lloc perfecte, no hi ha un espai més adient al món, és un encert haver desperar a la Magda aquí i poder realitzar el ritual de purificació entre aquests joves de cadenes platejades, pantalons amples i monopatins ràpids.
Em concentro i començo. Obro la bossa on hi ha el paquet i nextrec una. Encara no lencenc, primer jugaré amb ella, laniré passant duna mà a laltra, entremig dels dits, la miraré i la deixaré durant uns segons oblidada entre líndex i el cor. Torno a obrir la bossa, aquest cop busco els mistos el ritual no permet la utilització dencenedor. Tranquil·lament, relaxadament (no tinc pressa i vull gaudir de tot el procés) encendré un llumí. Em deixaré enamorar per la seva flama i abans que aquesta sextingeixi la robaré amb la meva cigarreta. La primera calada simbolitza el principi de la fi i no sha d'empassar, aquesta només és la porta de sortida. Torno a jugar amb ella, ara amb més cura perquè és més perillosa. Miro el fum que desprèn i imagino figures volàtils que desapareixen a mida que agafen volum. Ara toca la segona calada, aquesta ha darribar fins als pulmons, però de forma conscient, en tot moment he de saber on està la nicotina i sentir com del fum passa directa a la sang. Amb un moviment ràpid allibero la cendra deixant la brasa de color viu desprotegida a laire. Per fi arriba la tercera calada, aquesta és la millor perquè és lúltima. Ja no m'empasso el fum, ja no el necessito. Deixo la cigarreta als dits fins que sola sexhaureix i, ja apagada, allargo el braç per tirar-la més enllà de les vies mortes.
I dic adéu a la meva última cigarreta.
Em concentro i començo. Obro la bossa on hi ha el paquet i nextrec una. Encara no lencenc, primer jugaré amb ella, laniré passant duna mà a laltra, entremig dels dits, la miraré i la deixaré durant uns segons oblidada entre líndex i el cor. Torno a obrir la bossa, aquest cop busco els mistos el ritual no permet la utilització dencenedor. Tranquil·lament, relaxadament (no tinc pressa i vull gaudir de tot el procés) encendré un llumí. Em deixaré enamorar per la seva flama i abans que aquesta sextingeixi la robaré amb la meva cigarreta. La primera calada simbolitza el principi de la fi i no sha d'empassar, aquesta només és la porta de sortida. Torno a jugar amb ella, ara amb més cura perquè és més perillosa. Miro el fum que desprèn i imagino figures volàtils que desapareixen a mida que agafen volum. Ara toca la segona calada, aquesta ha darribar fins als pulmons, però de forma conscient, en tot moment he de saber on està la nicotina i sentir com del fum passa directa a la sang. Amb un moviment ràpid allibero la cendra deixant la brasa de color viu desprotegida a laire. Per fi arriba la tercera calada, aquesta és la millor perquè és lúltima. Ja no m'empasso el fum, ja no el necessito. Deixo la cigarreta als dits fins que sola sexhaureix i, ja apagada, allargo el braç per tirar-la més enllà de les vies mortes.
I dic adéu a la meva última cigarreta.
3 comentarios
rancel -
Dora -
Hauré de vigilar més les meves paraules!
Elizabeth -