Rosalia (0): la trobada
Ahir vaig conèixer a Rosalia: tot un plaer. Aquesta dona es mereix més dun post, entre altres raons que podreu esbrinar a mida que els llegiu perquè va aconseguir que un viatge duna hora em semblés curt.
Vaig agafar el tren a plaça Catalunya (és igual lhora i el dia, aquesta parada omple sempre el vagó), vigilant els manguis que esperen un descuit, verificant el cartell que anuncia la destinació i defensant-me dels altres passatgers que volien aconseguir un seient, em vaig situar de peu al mig de cent persones, dos gossos, una bossa plena de plantes i uns quants carrets de la compra replets de... no sé que porta la gent als carros de la compra quan fa un viatge com BCN-Blanes.
I entre totes aquelles veus anònimes que intentava escoltar per captar una història que indiscretament omplís el buit del meu weblog, vaig sentir:
- No senyora, no es preocupi... que jo estic moltes hores al dia asseguda.
Era Rosalia, que li deia senyora a una dona més jove que ella.
Vaig agafar el tren a plaça Catalunya (és igual lhora i el dia, aquesta parada omple sempre el vagó), vigilant els manguis que esperen un descuit, verificant el cartell que anuncia la destinació i defensant-me dels altres passatgers que volien aconseguir un seient, em vaig situar de peu al mig de cent persones, dos gossos, una bossa plena de plantes i uns quants carrets de la compra replets de... no sé que porta la gent als carros de la compra quan fa un viatge com BCN-Blanes.
I entre totes aquelles veus anònimes que intentava escoltar per captar una història que indiscretament omplís el buit del meu weblog, vaig sentir:
- No senyora, no es preocupi... que jo estic moltes hores al dia asseguda.
Era Rosalia, que li deia senyora a una dona més jove que ella.
0 comentarios