Rosalia (2): la família*
Rosalia 0
Rosalia 1
En el moment que va quedar lliure el seient del costat de Rosalia, creieu que el vaig oferir? Mhi vaig tirar de cap! On quedava el meu civisme?
I ella es va animar a xerrar. Rosalia té una filla, ajuntada amb un noi separat. Ell és molt ben plantat, quan va entrar a treballar a lempresa on estava la seva filla (una que hi ha a plaça Urquinaona) totes les noies de loficina li anaven al darrera. Però, ja veus, ell es va fixar en la seva filla. Ara ja fa deu anys que estan junts. No shan casat, no! I Rosalia ho prefereix, perquè si les coses no van bé... cadascú pel seu cantó. El gendre té una filla del matrimoni anterior, molt maca la nena, perquè ha agafat la bellesa del pare i de la mare (que és xilena). La nena se lestima molt a Rosalia, tant que volia passar les vacances amb ella. La seva filla i el maquíssim gendre tenen un fill: lÀlex. LÀlex té sis anys i és un encant. Laltre dia li va fer un préstec a Rosalia perquè ella shavia deixat el bitlleter a casa, i li va dir a la seva àvia:
- Iaia, no cal que mels tornis.
LÀlex guarda els bitllets en un estoig de les super nenes que li va regalar la seva àvia, primer no el volia perquè era de noies però després li va encantar (a partir de lamenaça de que li donarien a un altre nen). Àlex hi guarda un bitllet de cinc, dos de deu i un de vint. Daquests li va deixar el de vint euros a la seva àvia. Àlex guarda les monedes a la ???? No sé on va dir la Rosalia que lÀlex guardava les monedes, però pels fonemes semblava que fos una guardiola.
La senyora Rosalia anava augmentant el còmput de punts a mida que avançava el trajecte. Aquesta vegada perquè em va recordar a la meva tia Rosita: un encant de persona, un amor, una senyora que es fa respectar per la seva amabilitat i bondat. Della vaig copiar la costum de comprar una guia a cada museu que visito. Ara la tia Rosita pateix Alzheimer i cada cop que em veu mabraça i em dóna dos besets, encara que ja ho hagi fet cinc minuts abans.
Rosalia 1
En el moment que va quedar lliure el seient del costat de Rosalia, creieu que el vaig oferir? Mhi vaig tirar de cap! On quedava el meu civisme?
I ella es va animar a xerrar. Rosalia té una filla, ajuntada amb un noi separat. Ell és molt ben plantat, quan va entrar a treballar a lempresa on estava la seva filla (una que hi ha a plaça Urquinaona) totes les noies de loficina li anaven al darrera. Però, ja veus, ell es va fixar en la seva filla. Ara ja fa deu anys que estan junts. No shan casat, no! I Rosalia ho prefereix, perquè si les coses no van bé... cadascú pel seu cantó. El gendre té una filla del matrimoni anterior, molt maca la nena, perquè ha agafat la bellesa del pare i de la mare (que és xilena). La nena se lestima molt a Rosalia, tant que volia passar les vacances amb ella. La seva filla i el maquíssim gendre tenen un fill: lÀlex. LÀlex té sis anys i és un encant. Laltre dia li va fer un préstec a Rosalia perquè ella shavia deixat el bitlleter a casa, i li va dir a la seva àvia:
- Iaia, no cal que mels tornis.
LÀlex guarda els bitllets en un estoig de les super nenes que li va regalar la seva àvia, primer no el volia perquè era de noies però després li va encantar (a partir de lamenaça de que li donarien a un altre nen). Àlex hi guarda un bitllet de cinc, dos de deu i un de vint. Daquests li va deixar el de vint euros a la seva àvia. Àlex guarda les monedes a la ???? No sé on va dir la Rosalia que lÀlex guardava les monedes, però pels fonemes semblava que fos una guardiola.
La senyora Rosalia anava augmentant el còmput de punts a mida que avançava el trajecte. Aquesta vegada perquè em va recordar a la meva tia Rosita: un encant de persona, un amor, una senyora que es fa respectar per la seva amabilitat i bondat. Della vaig copiar la costum de comprar una guia a cada museu que visito. Ara la tia Rosita pateix Alzheimer i cada cop que em veu mabraça i em dóna dos besets, encara que ja ho hagi fet cinc minuts abans.
0 comentarios