Rosalia (3): els xinesos
Rosalia 0
Rosalia 1
Rosalia 2
Rosalia ha comprat el pai-pai a lestabliment duns xinesos que hi ha a la plaça Gal·la Placídia. La botiga la regenta un matrimoni jove. Ambdós són molt simpàtics. Rosalia hi va sovint a comprar, però també hi ha ocasions en les que el matrimoni la convida a passar i seure i li demanen que els expliqui històries de Catalunya. Ella els porta faves: quan en desgrana i en té moltes, els en baixa un grapat (que es veu que se les mengen amb palets). A canvi, ells li fan algun regalet.
Laltre dia hi va anar amb la seva filla per comprar estris per netejar, van agafar poals, graneres, fregadores... Ho va pagar la Rosalia, li va dir a la seva filla:
- Nena, això tho pago jo.
[Nota: com ma mare quan vaig a casa, que em carrega de menjar, productes de neteja, cosmètics, algun estri per la cuina... i encara em posa cinquanta euros a la butxaca dient-me: això per benzina]
Quan els xinesos ja li havien preparat el compte, Rosalia es va adonar que shavia deixat quelcom. Doncs això no li van voler cobrar, regal de la casa. Els xinesos també tenen una botiga a Mataró (just en aquells moments passàvem per Mataró), al carrer sant Josep.
Rosalia es torna a mirar el pai-pai que m'ha deixat i mexplica que lha comprat per decorar lapartament que té a Blanes però... em mira i diu:
- Nena, tel regalo.
Jo ja he de baixar del tren, la propera és la meva parada. Li dic a Rosalia que no puc acceptar el seu present però que, en qualsevol cas, ha estat un plaer conèixer-la.
No ho creieu?
Rosalia 1
Rosalia 2
Rosalia ha comprat el pai-pai a lestabliment duns xinesos que hi ha a la plaça Gal·la Placídia. La botiga la regenta un matrimoni jove. Ambdós són molt simpàtics. Rosalia hi va sovint a comprar, però també hi ha ocasions en les que el matrimoni la convida a passar i seure i li demanen que els expliqui històries de Catalunya. Ella els porta faves: quan en desgrana i en té moltes, els en baixa un grapat (que es veu que se les mengen amb palets). A canvi, ells li fan algun regalet.
Laltre dia hi va anar amb la seva filla per comprar estris per netejar, van agafar poals, graneres, fregadores... Ho va pagar la Rosalia, li va dir a la seva filla:
- Nena, això tho pago jo.
[Nota: com ma mare quan vaig a casa, que em carrega de menjar, productes de neteja, cosmètics, algun estri per la cuina... i encara em posa cinquanta euros a la butxaca dient-me: això per benzina]
Quan els xinesos ja li havien preparat el compte, Rosalia es va adonar que shavia deixat quelcom. Doncs això no li van voler cobrar, regal de la casa. Els xinesos també tenen una botiga a Mataró (just en aquells moments passàvem per Mataró), al carrer sant Josep.
Rosalia es torna a mirar el pai-pai que m'ha deixat i mexplica que lha comprat per decorar lapartament que té a Blanes però... em mira i diu:
- Nena, tel regalo.
Jo ja he de baixar del tren, la propera és la meva parada. Li dic a Rosalia que no puc acceptar el seu present però que, en qualsevol cas, ha estat un plaer conèixer-la.
No ho creieu?
4 comentarios
Dora -
Un dels enllaços des d'aquesta pàgina és Mari. Aquest weblog va neixer amb la intenció de facilitar-me l'escriptura d'un compte. De forma que, amb independència del lloc físic on jo estés, pugués continuar escrivint.
Al weblog hi ha 7 de les 20 pàgines de les que consta el conte, tampoc volia donar a conèixer tota la història perquè aquesta forma part d'un projecte major. Quatre amics m'han convidat a participar en un llibre de contes, cadascú escriu una història i es publiquen conjuntament.
L'experiència pot ser molt enrequidora i jo m'ho estic passant molt bé. Si t'interessa, quan estigue editat t'envio un correu "pubilicitari".
I si no, ja ho saps... Pots continuar llegint el que se m'acudeix als viatge en tren en aques weblog.
Una abraçada,
derkon -
Jo una vegada em vaig trobar una dona al tren.Però lluny de ser simpàtica començà a parlar com si allò fora un concurs "pues jo més",d'eixos tan comu ns entre les dones majors (però jo no ho soc) . La seua família era la millor,la seua filla era la millor el seu fill era el millor.La parella d'el costat no parava de riure's perquè jo no savia ja que fer per tréure-me-la de damunt.Sort que parà en Silla.
Per cert la seua filla és directora de Viladomat , "com un corteinglés en Andorra".
No tenia ni la tendresa ni la sinceritat de Rosalia.Però si,haver-hi,hi ha de tot als trens,sols tenim que adonar-no-se'n.
Ara he començat un altre blog a banda del meu , http://www.lamevaweb.info/derk ,"Benvingut al tren dels projectes perduts".
Dora -
Una abraçada
Ignasi -
Espero de bon grat que les histories continuin ;)