Aquí, ací i allí

Un tren surt de l’estació A, on estic jo, en sentit l’estació B ,on estàs tu, amb l’objectiu de recórrer la distància (B-A) que ens separa. En el moment de la seva sortida el tren està aquí, amb mi (carregat amb els meus somnis, els meus desitjos, les meves pors, les meves fantasies, el meu amor…). En el moment de la seva arribada està allí, amb tu (ara, replè dels teus sentiments).

Però en recórrer un espai -inferior a (B-A)/2- el tren encara està ací, ja no amb mi però més a prop d’aquí que d’allí. I suposo que és en aquest precís moment en el que tot allò que no sóc jo i tampoc ets tu es troba i s’intercanvia, suposo que és en aquest moment quan el petó que em dones m’arriba, quan els instants que em dediques ja em pertanyen i quan, per fi, formes part de mi sense ser aquí.

3 comentarios

[Dora - 09 de agosto de 2004 - 08:28]

Tinc uns amics que m'ho recriminen. Però hi ha vegades que vull explicar quelcom sobre el que he escrit i crec que els "comentaris" són per això, per poder parlar de l'escrit sense distorsionar-lo.

[abox - 07 de agosto de 2004 - 14:19]

A l’escola ja se’m feia molt complicat entendre aquestos problemes, les matemàtiques em portaven de cap. Em penso però, que a tu et porten de cap altres coses.
Per cert bona pensada això de comentar tu mateix els teus propis “posts”

[Dora - 06 de agosto de 2004 - 17:40]

Segons "Gramàtica" de Castellnou Edicions, la llengua moderna no sol distinguir els adverbis aquí i ací; però (...) ací indica llunyania respecte l'emissor.