Blogia
Històries del tren

100

No sembla gran cosa, cent. Però al darrera hi ha un esforç constant, que per mi és molt. Car no en tinc massa, de constància dic. Tampoc de capacitat per esforçar-me. Per això, el fet d'anar a viure lluny del lloc on treballo va ser llargament discutit. Una mica més i em fan signar un paper en el que reconeixia que era capaç d'assumir la responsabilitat d'aixecar-me una hora abans cada dia. I un altre en el que assumia perdre dues hores de la meua vida quasi diàriament.

Perdre. El que es perd i el que es guanya pel camí és difícil de definir i menys a l'avançada. Poc em pensava que el fet d'anar en tren una mitjana de quatre dies per setmana em proporcionaria una font d'inspiració tan àmplia. Tot i que hi ha vegades que recorro a l'experiència personal i no als fets exactes que han esdevingut en aquest mitjà de transport. Potser més del que hauria, ja que la meua vida no és tan interessant com per omplir un bloc i la de la resta de viatgers pot ser un pou de sorpreses, un llibre d'aventures, una pel·lícula divertida, una fotografia tendra i, fins i tot, un mirall on et pots veure reflectit.

He de donar les gràcies a tots els que directament o indirectament m'han proporcionat un motiu per escriure.

He de donar les gràcies, doncs, a tots els que heu passat en algun moment per aquesta pàgina: abox, chill, Ignasi, Jo, Josep, Juan Carlos, derkon, Elizabeth, Verónica, Susan, muymoderno (Angel), sushios, 4Colors, Sus, Ginés, Óscar i tu, que encara no has deixat el nom perquè jo et pugui conèixer o simplement t'has refugiat darrera de l'anònim.

12 comentarios

abox -

que provin les vacànces, t'esperem a l'estació

Dora -

Em prenc uns dies de vacances... però així que torni us amenaço en continuar escrivint... i viatjant en tren!

Jordi -

Fa uns dies que llegeixo el teu blog i em fa força gràcia, ja que jo també utitzo força el metro (i l'autobús) i hi ha mil i una històries que explicar sobre aquests. Segueix així!! ;)

abox -

Espero que cent siguin pocs, m'agrada llegir el que escrius i ara mes des l'ultim viatge amb tren que vaig fer el diumenge, entenc la teva font d'inspiracio. gracies per tot

Dora -

Ep! LLavors els meus companys de viatge també són els teus companys de viatge.... llavors tu ets la meva companya de viatge (parlant des d'una vessant més física i real).

Doncs, fins al proper viatge.

Elizabeth -

Gracies a tu per escriure fets quotidians en un medi de transport tan habitual com és el tren.
Espero que continuïs, perquè m'agrada molt llegir-te i saber que hi ha algú en la mateixa línia de tren que jo que escriu el que li passa i el que veu ;)

Dora -

M'alegro de que et sorprenguin i t'atraguin els personatges. Et juro que molts són reals... I és que hi ha gent per tot al mon.

Ignasi -

Em faras posar vermell!! Gràcies a tu per les teves histories. Si en la meva web escric molt de tant en tant sobre algun freakie del tren, la teva forma de veure alguns personatges sempre em sorpren com m'atrau. Cuida't

Dora -

Per cert, també he de donar les gràcies a tots aquells que heu posat un enllaç al vostre wb... Alguns sou els que m'heu fet un comentari en algun moment, altres representeu grans sorpreses quan us visito. Gràcies Marta, per ser un d'ells.

Dora -

De moment continuo... però he de dir que se'm fa costa amunt escriure 13 posts cada mes... Potser canvio el nom del bloc i l'anomeno "Històries del tren 2004"

chill -

No será esto una despedida?

Marta -

Jo no sóc anònima!