Una rata a l'estació*

¡Qué buena que estás! em diu el desgraciat que camina cap a mi. Aixeco la vista per fer una mirada menyspreadora buscant el penediment de l’individu, però el fill de puta encara es veu més reforçat i no canvia el sentit de les seves petjades. M’aixeco del seient de l’estació, però l’inútil és més alt que jo -ben be dos pams- i no es veu amenaçat amb el meu físic clarament més dèbil. Aixeco la veu per invitar-lo a que em deixi tranquil·la i informar-lo de que em veure obligada a avisar a la Guàrdia Urbana, però ell no canvia l’objectiu. Em dirigeixo al bar de l’estació per sol·licitar una trucada a l’ajuntament i el grandíssim cabró em segueix amb posat amenaçador. En el moment en que s’adona que la trucada s’està realitzant, l’avortament humà canvia l’actitud i comença a insultar-me: ¡Gilipollas! Això és tot el que se li acudeix… Almenys ara hem passat a un terreny en igualtat de condicions, perquè jo també li puc dir gilipolles, almenys ara està actuant en un escenari en el que jo em puc defensar… jo també en sé d’insultar. ¡Si no entiendes un piropo…! S’ha de ser la pitjor de les rates que corren per la brossa més podrida per pensar que a les dones ens agrada que el primer caracul que passa pel carrer ens vomiti un intent de frase (perquè aquests ignorants no saben ni construir una frase amb subjecte i predicat) amenaçant-nos sexualment i, a sobre, esperar que nosaltres ho entenguem com un compliment. El pitjor és que això pot passar a qualsevol dona cada dia.

10 comentarios

[Ignasi - 02 de septiembre de 2004 - 21:17]

Me n'alegro!! aqui estarem per llegir-te i recolzar-te ;)

[Dora - 02 de septiembre de 2004 - 10:17]

La meva capacitat de recuperació em sorprén... però la veritat és que m'ho vaig passar malament. Crec que escriure-ho i poder-li dir tot el que pensava m'ha ajudat prou.

[abox - 01 de septiembre de 2004 - 23:36]

certament es molt trist que ja no es pùgui anar tranquil per enlloc, per sort sembla que estas be tot i el disgust

[Ignasi - 01 de septiembre de 2004 - 21:57]

Tens tota la rao :P que n'hi ha de més pervertits com jo

[Dora - 01 de septiembre de 2004 - 21:10]

Ep! Que jo sóc molt pacífica... Només volia deixar constància de que no podem donar la culpa a les dones (tampoc als homes en general) per una cosa que ha fet un tio en particular.

[Ignasi - 01 de septiembre de 2004 - 21:01]

Buff, sort que no marco :P. Enten que jo no dic que la culpa és de les ties, o dels tius, son tal per qual.

[Dora - 01 de septiembre de 2004 - 16:23]

Evidentment és un problema de la societat (en global, no individualment).

Entenc que el que tu critiques és l'acció-reacció amb retroaliment que es pot produir amb aquest tipus de situació.

Però és perillós, jo no diria que la culpa, ni tan sols que part de la culpa, és de "les ties que..."

A Torrente hi ha una frase on es diu: "es que las visten como putas". Doncs cadascú pot anar vestit (pot actuar, pot parlar, pot caminar, por moure's...) com vulgui, però això no dóna cap dret a la resta del món a utilitzar la seva força.

Perquè si això dóna algun dret (vestir-se, actuar, moure's...) jo tallo els collons al proper tio que els vagi marcant pel carrer...

[Ignasi - 01 de septiembre de 2004 - 16:10]

Com ja comenta l'albert, és patètic que aquestes coses encara passin aqui, pero es de suposar que si hi ha "tius" que actuen així, és perquè hi ha "ties" que responen afirmativament a aquest tipus d'actuacions. De la desaparició de qualsevol dels dos, en portaria la desaparició de l'altre.Espero que mai més us hagueu de trovar en una situació tant molesta, i que tant aviat com sigui posible la pogueu oblidar.

[Dora - 01 de septiembre de 2004 - 13:10]

Jo vaig avisar a la Guardia Urbana, que van estar molt atents i em van agafar el nom i el telèfon i em van fer guardar el seu en el meu mòbli. També vaig anar a parlar amb els Mossos primer a Arenys i després a Mataró, però van dir que no es podia fer res, que l'única possibilitat era denunciar-ho al jutjat de pau. Després de tot el matí anat a munt i a baix i explicar la història cinquanta cops, ja no em vaig veure amb cor de buscar el jutjat i posar la denúncia. En qualsevol cas, agraeixo com em van atendre totes les forces de l'ordre i, molt especialment agraeixo a les noies del bar de l'estació que es presentessin per donar fe dels fets i, fins i tot, guardar la grabació que s'havia fet de l'individu.

[Albert - 01 de septiembre de 2004 - 13:05]

Desgraciadament, aquest tipus de gent abunda massa... i el pitjor és que molta gent passa i empassa aquest tipus de situacions. Si tots fessin com tu segurament la cosa canviaria...
Per cert, és el primer cop que entro en aquest blog. molt maco, de veritat :)