La mort del hàmster (2)
No podia suportar tanta pressió. Ja feia temps que havia assumit que aquell no era el camí i tot li presagiava la fi tràgica de la història, però no sabia com plantejar-li-ho. La veritat és que ell era una mica tanoca si no podia adonar-sen del que era evident als ulls de qualsevol. Com podia viure en un conte de fades? De nit, seia al llit per mirar com ell dormia i imaginava que estrenyia el gruixut coll de la seva parella. Aquestes fantasies li havien permès superar els primers mesos de crisi, però darrerament ja necessitava interpretar el paper amb els objectes més quotidians de la casa: lescombra, el coixí
fins i tot el hàmster. Ah! El hàmster
amb ell no va mesurar bé les forces.
Gira el cap per escoltar com li diu: Jo baixo a la propera parada! I fa un sospir alleugerida.
Gira el cap per escoltar com li diu: Jo baixo a la propera parada! I fa un sospir alleugerida.
1 comentario
Jos -