Blogia
Històries del tren

Et veig assegut al tren...

La teva mirada em sembla interessat, penso que amaga una història increible que mereix ser explicada i em llanço a l’aventura de seguir les teves petjades. No m’ensorro quan et prepares per baixar del vagó i continuo la meva quimera d’intentar saber que hi darrera d’aquests ulls profunds. Jo també baixo i et segueixo pels carrers amb l’esperança de que un fet, un detall, una conversa, un moviment… em desveli el que estic buscant. No em canso, però la nit cau i la foscor s’apodera de la ciutat, la gent surt al carrer amb ganes de festa i tu ets perds al mig de l’anonimat... I, amb tu, la teva història.

Miré el sitio, miré la calle,... y salí en su persecución. G. Cutillas
Cuando el presupuesto no te llega para una persecución con coches, la haces a pie. A. Amenabar.

6 comentarios

Dora -

abox, moltes gràcies per dedicar el teu curt (?) temps de conexió i disponibilitat de tecnologia a llegir i comentar els meus posts. Té molt més merit! Per cert, trobem a faltar els teus escrits... ja fa molts dies que el ladron no roba capd rosa

Ginés, ups! Me había despistado con el apellido, ya lo he corregido. Muy bueno el de la persecución... Yo, como siempre, imitando a los maestros.

Un petó pels dos

Ginés Cutillas -

Doreta, gracias por nombrarme pero podias escribir bien mi apellido!!!
Gracias de todas formas. Me ha hecho mucha ilusión. Ya tengo dos frases célebres

abox -

sempre, no tinc teclat propi i he de pidolar per poder escriure, dependre del temps dels demes m'obliga a mantenir silencis indesitjats

Dora -

Ja! Tocant les tecles dels altres... eh?

abox -

perdo se m'ha escapat el dit, desconec aquest ordinador

abox -

una historia que s'escapa, fuig i desapareix,llastima prometia ser bona, l'hi devia prometre a un altra.
Be, sempre ens quedaran els "posts"