Blogia
Històries del tren

Adam i Alba (vi): La profe de francès

Adam i Alba (i): Els personatges
Adam i Alba (ii): Pagar per veure-la
Adam i Alba (iii): La parella*
Adam i Alba (iv): Tovalloles i calces*
Adam i Alba (v): Farmàcia

L’Alba havia anat a visitar a una noia perquè estava interessada en rebre classes de francès. Dies abans, quan l’Alba va trucar al telèfon -que hi havia escrit al minúscul tros de paper arrancat d’un foli penjat a la porta de la cafeteria de la facultat- per demanar una entrevista amb la noia, aquesta només li havia proporcionat el nom d’un carrer i el número, sense indicar-li el pis. Per això, aquella tarda, en arribar al lloc convingut va haver de preguntar al porter, un dels pocs que queden en una ciutat cada vegada més acostumada als enginys electrònics, si coneixia una noia que vivia en aquell edifici.

- Es francesa –havia precisat l’Alba.
- Fa pocs dies que viu aquí?
- No ho sé, però es diu Florette
- Com la de l’anunci de televisió? Sí, dona… aquella que surt corrents en cotxe i el noi la persegueix dient el seu nom. Florette, Florette… Crec que viu al tercer.

Efectivament, Florette vivia al tercer i l’Alba va sortir molt satisfeta de la visita. Els dos darrers anys Florette havia estat a París, però no era el primer cop que vivia a Barcelona i havia decidit tornar perquè aquí tenia més oportunitats d’ensenyar la seva llengua, feina que l’apassionava. Florette parlava perfectament castellà (l’Alba no va explicar res de català) i estava molt interessada en dirigir la formació segons les necessitats de la noia, això junt amb la bona primera impressió que havia tingut feien que l’Alba estigués convençuda de contractar-la.

En baixar, el porter havia tornat a parar a l’Alba i li havia demanat disculpes pel comentari sobre el nom de la noia.

- Clar –va dir l’Adam–, a la capital no estan acostumats a xerrar lliurement amb la gent, i si algú comença una conversa o és un degenerat o després se'n penedeix per si la resta de gent el confon amb un degenerat.

0 comentarios