Un conte que no compta (3)
Hi ha cops en que el món dóna una volta sencera i tens la sensació de que has completat un cicle. Potser demà em ve de gust explicar-vos un d'aquests moments.
Avui només tinc el temps suficient per dir-vos que ahir a Ferrocarrils vaig tancar un d'aquests cicles, professionalment parlant: Clínica del Remei Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
I no sé si m'agrada, perquè això de que la vida sempre tingui un final correcte, de que cada esdeveniment que succeeix posseeixi un sentit específic, que res sigui en va... em fa por.
Em recorda les aventures gràfiques en les que no et pots equivocar i has de repetir la mateixa escena milers de cops fins que agafes les maragdes verdes dels arbres que et permetran vèncer la foscor de la cova.
Em recorda un conte que no compta.
Avui només tinc el temps suficient per dir-vos que ahir a Ferrocarrils vaig tancar un d'aquests cicles, professionalment parlant: Clínica del Remei Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
I no sé si m'agrada, perquè això de que la vida sempre tingui un final correcte, de que cada esdeveniment que succeeix posseeixi un sentit específic, que res sigui en va... em fa por.
Em recorda les aventures gràfiques en les que no et pots equivocar i has de repetir la mateixa escena milers de cops fins que agafes les maragdes verdes dels arbres que et permetran vèncer la foscor de la cova.
Em recorda un conte que no compta.
0 comentarios