Blogia
Històries del tren

Tranquil·litat

Estava escrivint un relat i he desestimat aquesta frase: Vaig arribar en tren, havent-hi aquesta possibilitat vaig descartar qualsevol altre mitjà de transport. El tren em permet relaxar: puc llegir, gaudir del paisatge o, simplement, tancar els ulls i deixar-me portar. I és veritat, el tren em dóna tranquil·litat.

Quin concepte més menyspreat, la tranquil·litat. Al sopar de cap d’any hi érem mon pare, ma mare, mon germà i la seva dona, el Carles i jo. Tothom va fer un brindis expressant un desig pel nou any. Quan va arribar el torn de ma mare va brindar per: la salut, l’amor, la felicitat, la prosperitat... i la tranquil·litat. Tothom vam riure i li vam exigir escollir només un desig. Es va quedar amb la tranquil·litat i tots vam tornar a riure.

Amb només quatre mesos les inestabilitats personals, els problemes laborals, els desequilibris socials i les diferències familiars m’han fet recordar sovint el brindis de ma mare. I m’he avergonyit del meu riure.

La propera setmana tornaré a Madrid i trobaré a faltar, segur, la tranquil·litat del meu viatge diari.

0 comentarios