Blogia
Històries del tren

Fil musical

No vull escoltar la lletra. La lletra, no. És massa trista. Arriba al cor com una llança enverinada. Si l’escolto, em posaré a plorar. Segur. I, si els meus companys de viatge m’han de recordar, no vull que sigui per les llàgrimes.

Vull sentir la música. La música, sí. Bàsics. Vull notar com entra i s’instal·la sota la pell. Cubanito. Com es converteix en el meu tarannà. Bàsics. Com, poc a poc, m’envaeix i s’apropia de la meva voluntat.70. Com el somriure s’escapa, la mirada s’alegra i el rostre s’il·lumina. Bàsics. Com el meu cos no m’obeeix i balla. Dile que no.

Saaabor!

0 comentarios