La mar

A la meva esquerra hi ha la mar. Aquesta massa serena i càlida m’infon confiança. Em permet creure en ella perquè sembla que hi serà sempre, acompanyant-me en el trajecte. Amb la seva sola presència permet transformar un abisme en una relaxada profunditat.

Tinc sort de poder-ne gaudir. He estat afortunada. El destí m’ha afavorit. Els deus han sigut benvolents. Totes aquestes frases m’atribueixen un avantatge respecte la resta de mortals i reflexen el plaer que frueixo tenint-la a prop.

Però ho diguis com ho diguis, aquest sentiment també em confereix un terrible desavantatge. La mar només és un regal que m’ha estat conferit, passatgerament.

4 comentarios

[Jos - 03 de enero de 2005 - 12:41]

Mai se m'hagués acudit, mentrés llegia, només podia pensar en la mar i l'efecte q provoca en mi, dedico molt temps a pensar en ella i l'efecte balsàmic que té sobre mi. Tot i que es cert que la frase final m'ha desconcertat ;-) o sigue q entenc que has aconseguit el teu objectiu.

[Dora - 13 de febrero de 2004 - 19:03]

Estic d'acord amb tu. El plaer del que llegeix no ha de ser el mateix del que escriu.

Si al que llegeix li agrada (conecta, comunica, motiva, provoca...) significa que qui escriu arriba al lector, independentment del que entengui aquest. I això crec que és més important que el veritable significat de l'escrit.

Petons

[Josep - 13 de febrero de 2004 - 17:30]

S'agraeix que el teu blog vingui amb llibre d'instruccions ;-) Com t'ho curres!!

Jo sóc de l'opinió que l'autor quan escriu sigui el que sigui, ho fa amb una intenció. Però el lector quan ho llegeix, ho interpreta a la seva manera. Per tant, no té pq coincidir, i sovint es així. En fi, que hi farem ... som humans i complicats, no?. La qüestió es que agradi tan a uns com als altres, encara que sigui per motius/raons diferents.

Au! A seguir així!
Salutacions! :-)

[Dora - 13 de febrero de 2004 - 11:16]

Hi ha cops que encripto els posts. No sempre, i no tinc una regla vàlida perquè qui ho llegeixi els pugui entendre. Al cap i a la fi, són escrits personals. Avui us vull dir la clau: és senzilla, només s’ha de substituir mar per amistat.