Zen

Trobo immediatament el bitllet a la bossa i el cancel·lo. Em desplaço lleugerament cap a la dreta abans de veure com els excrements d’un colom esclaten al terra. Acte seguit arriba el tren de les 8:10, cinc minuts abans de l’hora. Pujo, encara adormissada, per la porta que s’ha obert al meu davant. Sembla que el vagó està ple, miro a la dreta i justament hi ha dos seients lliures –un per mi i un altre pel meu acompanyant– on a mi m’agrada.

Miro per la finestra i veig com una brisa suau desplaça els núvols i tapa el sol. No m’he de preocupar, sé que conec el camí.