Blogia
Històries del tren

Una altra perspectiva

Miro al noi que hi ha al meu davant, sense cap intenció. Només és per poder fixar la vista en algun lloc i badar tranquil·lament.

De cop, ell es posa la mà a la butxaca i comença a fer moviments estranys –gens dissimulats– que comporten un augment de volum desmesurat i inexplicable. Jo no aparto la mirada perquè això significaria que tenia algun interès i intento fer-li veure que no m’importa gens la seva bragueta mostrant la mateixa indiferència que al principi.

Sembla que no ho aconsegueixo, perquè quan s’obren les portes ell marxa (com ànima en pena) a la recerca d’un refugi on tornar a la normalitat, mentre jo busco un altre lloc on fixar la vista... prenent la precaució de que, aquest cop, no sigui una part íntima masculina.

4 comentarios

Dora -

Petons per tots vosaltres i gràcies per demostrar-me que hi ha algú a l'altra banda.

Josep -

Em trec el barret, chapeau!

:-)

A continuar! vinga!

4Colors -

Boníssim!
No és una idea dolenta veure l'altra punt de vista.
M'ha agradat, de veritat.

Dora -

Aquesta història no és real... Hi ha cops que no estic gaire inspirada i qualsevol cosa pot ser una excusa per publicar.

Aquest cop ha estat un article a www.4colors.net