Alexis
Per fi, a punt dacabar la novel·la que estic llegint, mhe sentit identificada amb el personatge. Potser això em permetrà llegir més ràpid o, almenys, que em sembli que avanço més ràpidament. Perquè cada dia esdevé una tortura (un exercici de constància, una prova de resistència, un repte pel meu amor propi) continuar aquesta lectura que no mengresca gens. Però seguiré els passos de Josefí i no pararé fins arribar a la fi, encara que això signifiqui invertir una part del meu preuat temps en una lectura avorrida i gens motiva. Carles va resumir el que pateixo en una única frase: sembla que lautor continuï escrivint fulls i els annexi al llibre, a mida que tu els vas llegint. Fins i tot podria resumir aquesta sensació en una única paraula: interminable.
Però ara, a punt dacabar, el personatge em mira i acluca lull, sapropa a mi i em revela que ell i jo no som tan diferents, que hi ha quelcom que ens uneix. Realment ha captat la meva atenció i lhe escoltat amb una mica més de predisposició que la que havia aplicat a la lectura fins ara. LAlexis es dedica a seguir gent pels carrers de Barcelona en busca duna història mai contada que ell té la intenció dexplicar en un llibre. Tal com jo durant els trajectes usurpo els detalls de les vides daltres persones per alimentar aquest espai.
No sé si alegrar-me o deprimir-me en verificar aquest vincle entre el personatge i jo, perquè això confirma que no sóc original, que qualsevol idea que se macudeixi ja ha estat posada a la pràctica per algú altre i que no realitzo cap aportació interessant a aquest món. Però em consolo pensant que el personatge de la història tampoc és tan innovador, ell mateix declara que la idea lha copiada de Maria Turner, una aspirant a fotògrafa que va començar seguint a la gent i robant-li instantànies i va acabar sent una meravellosa escriptora que descriu la vida imaginària de les fotografies reals.
Però ara, a punt dacabar, el personatge em mira i acluca lull, sapropa a mi i em revela que ell i jo no som tan diferents, que hi ha quelcom que ens uneix. Realment ha captat la meva atenció i lhe escoltat amb una mica més de predisposició que la que havia aplicat a la lectura fins ara. LAlexis es dedica a seguir gent pels carrers de Barcelona en busca duna història mai contada que ell té la intenció dexplicar en un llibre. Tal com jo durant els trajectes usurpo els detalls de les vides daltres persones per alimentar aquest espai.
No sé si alegrar-me o deprimir-me en verificar aquest vincle entre el personatge i jo, perquè això confirma que no sóc original, que qualsevol idea que se macudeixi ja ha estat posada a la pràctica per algú altre i que no realitzo cap aportació interessant a aquest món. Però em consolo pensant que el personatge de la història tampoc és tan innovador, ell mateix declara que la idea lha copiada de Maria Turner, una aspirant a fotògrafa que va començar seguint a la gent i robant-li instantànies i va acabar sent una meravellosa escriptora que descriu la vida imaginària de les fotografies reals.
2 comentarios
Dora -
Ignasi -