Blogia
Històries del tren

El palau del tren*

Sona bé, veritat? L’he vist aquest matí quan em dirigia amb bus a la faena… El palau del tren, representeu-vos el rètol, amb l’ombra d’un palau àrab i una locomotora antiga de rerefons. No me n’he pogut oblidar ni una estona, imaginava els aparadors grandiosos mostrant unes maquetes fascinants de paisatges llunyans amb un tren centenari creuant-los. Arbres i cases petits com cigrons, ponts i rius transversals proporcionant diagonals a l’entorn, un túnel fosc amb senyals i llums anunciant la seva ubicació i un grandiós llac al centre. Potser, en un dels racons esperava veure el petit Ibertren, de via circular, que constava d’una locomotora i dos vagons que els reis vam portar al meu germà fa trenta anys. Potser somniava amb un palau que m’obrís les portes a vells records, quasi enterrats a la memòria, a punt de desaparèixer per sempre més.

Doncs no, el caràcter competitiu del món en que vivim ha substituït els trens per cotxes de competició. He baixat Aribau a baix a peu buscant l’aparador del número 15 i he pogut comprovar que els trens no interessen a ningú i que els més afavorits en l’intercanvi han estat els cotxes de F1 (fenomen que no m’explico, especialment ara que David Coulthard deixa la competició).

5 comentarios

Dora -

El nen no està casat. Sembla ser que té unes quantes novies i que se les va deixant perquè, diu, li porten mala sort! Amb una es va estabellar amb una avioneta i en van sortir vius... Jo no sé a que li diu aquest "mala sort"...

Ignasi, ja em buscaré les curses i les tornaré a mirar... però quan no li ha fallat el cotxe ho ha fet extraordinàriament bé. Recordo una pole que li va robar Montoya a Mónaco (on no es pot avançar) i el senyor Coulthard va acabar guanyant la cursa!
abox, si el Coulthard es passa a les dues rodes, t'asseguro que aquest esport haurà guanyat una nova aficionada! De moment, em quedo a la F1.

abox -

jo tambe recordo el ibertren de via rodona, pero no m'el deixaben tocar, el montabem a sobre la taula i ens el mirabem quan passava per davant de cada un dels germans, com a quatre estacions ens posabem un a cada canto de la taula i el pare el feia parar i arrenvcar a cop de xiulet, ell era que xalava mes.
per aquest motiu encara el te, l'ha montat al mig de la maqueta que hi ha a la seva habitacio de jocs,en fi son com a criatures.
En quan a la formula 1, on es possin unes bones motos que treguin les quatre rodes, potser l'hi pots dir al Coulthard que practiqui les dos rodes a veure que tal :)

Ignasi -

teu? :D perdona, no sabia pas que tu (la seva dona) sapigues catala :P Aquest ja va tindre un bon cotxe fa uns anys i tampoc va ser per tant. Pero bé, tu no venies a reivindicar els trens en contra dels formula1?

Dora -

Perdona que discrepi... la llàstima va ser canviar els pneumàtics i la merda de cotxe que han tingut els dos darrers anys. Que si al meu Coulthard li donen un cotxe en condicions, se'ls menja a tots!

Ignasi -

Osti quins records, el ibertren de via rodona el tenia el meu germà, vaja que no hi feien de trastades. Més tard ens van regalar una maqueta més gran, a una escala més petita, pero mai vem afegir-li cap detall, la veritat és q ens tirava més el scalextric :( Pel que fa el Coulthard, home se l'anyorara, però tampoc era un pilot gaire arriscat i agresiu.