La mort del hàmster*

Se’n fa creus! Com pot ser que no se n’adonés abans? Ara veu que hi havia milers de senyals anunciant que aquell no era el camí, que aquella relació no arribaria a bon port, que tot li presagiava la fi tràgica de la història… Però és més fàcil veure-ho des de fora perquè ser part implicada dificulta l’anàlisi (de fet, el propi observador modifica irremediablement l’experiment i altera el resultat). Per això, el que als ulls de qualsevol eren dos perfeccions units en un error, a ell sempre li havia semblat un conte de fades. Ara, amb una mica més de perspectiva, s’adona que es tractava de bruixes i comença a lligar caps: fa segles que no veu els seus amics, la seva vida professional ha quedat reduïda a la insignificança, ha de recórrer a la valeriana per poder dormir i a les revistes per poder cardar i el seu hàmster va morir inesperadament un dia que ella esta sola a casa.

Gira el cap per mirar la xica que hi ha al seu costat i li diu: Jo baixo a la propera parada!