Blogia
Històries del tren

El pensament

Les cames li tremolen i una dolçor calenta s’apodera del seu cos, es mareja una mica, li fa l’efecte que la pressió sanguínia ha baixat precipitadament. Intenta evitar aquest tipus de pensament i amb l’autocontrol aconsegueix que les constants corporals tornin a la normalitat amb rapidesa. Però s’espanta, què passarà si un dia acaba de construir el pensament que ara només s’intuïa tímidament en la seva ment? Què passarà si un dia, finalment, decideix llançar-s'hi?

4 comentarios

Dora -

No intentava corregir-te, només donar-te més dades. De fet, si el que tu vas entendre t'agrada més: doncs és teu, és una història per tu, tan o més interessant del que podia ser la meva.

abox -

gracies per corregir, de vegades l'estat d'anim amb el que lleigeixes s'imposa al text llegit. Incorrecte o no ja esta fet, en el seu dia jo ho vaig veure aixi

Dora -

Feia dies que Carles no llegia els meus escrits i, en demanar-li l'opinió, m'ha dit: tots tenen un aire molt trist, perquè estàs deprimida?

És veritat, m'he rellegit els darrers posts i he vist que la intenció en escriure'ls era transmetre la buidor que sento. Potser només és la tornada de les vacances, potser és que el lloc on treballo actualment no té finestres, potser és que el món no sempre és el paradís meravellós que et venen des de menut...

Sí, ja ho sé, moltes vegades no s'entén el que escric. Alguns amics i companys que escriuen diuen que el significat es tant del que llegeix com del que escriu. Jo no estic del tot d'acord, a mi m'interessa que volia explicar l'autor en relatar quelcom, penso que la història és de qui escriu i m'esforço en entendre què el va moure. Potser m'equivocaré en la interpretació (no dic que jo entengui a la resta de gent quan escriu) però intento buscar que volia dir.

El pensament que intenta evitar la persona de l'escrit és llançar-se a les vies quan vingui el tren. I la por que té el personatge és que en construir la idea, l'executi.

No sé si és massa políticament correcte parlar de suïcidi en un lloc tan públic com és internet i on no hi ha control de qui accedeix on. Però he pensat que aquest post es mereixia l'explicació.

abox -

Passa que desapareix el neguit, la sensació de no saber que passarà.
Passa que la afirmació negada o la negada afirmació treballen el pensament i el fan seu, el convencen i perd la seva importància dins la ignorància del futur.
Es transforma de pensament tímid a idea clara i cridanera.