Blogia
Històries del tren

Més bruta que una aranya

Això és el que hagués dit ma iaia, que tenia molt mal caràcter però que era molt neta ella, de la xica que ha segut aquest matí al costat del Carles al tren. La senyoreta ha deixat un petit tetrabrik entre els dos seient i, de miracle, no ha tacat l’abric del meu company. Amb les anades i tornades del tren, l’envàs ha anat a parar al terra i la mica de suc que encara quedava dins del recipient s’ha vessat pel terra. En el moment en que el senyor que seia al meu costat ha baixat, ella a posat les soles de les sabates (allò amb el xafem les caguerades de gos i els mocs que hi ha pel carrer) a sobre del seient...

Ma iaia sempre deia que encara que no tingues diners sempre has d’anar ben pentinada i amb les sabates netes, que això et dóna respectabilitat. No cal que us expliqui que aquests són detalls que no li deuen interessar el més mínim a la nostra companya de trajecte.

2 comentarios

Dora -

Tots som prou porcs... almenys als ulls de ma iaia.

salva -

mira que hi arriba a haver gent porcota pel món!