Buena gente

Ara no recordo si Uzala deia que el ferrocarril era buena o mala gente. És curiós com algú pot arribar a classificar el món en aquests dos grups i, encara molt més curiós, com no necessita de cap matís per diferenciar els elements dins d’aquests. Així els caçadors furtius, el tigre de Bengala i la nit a l’estepa siberiana són mala gente mentre el capità, els ocells del bosc i l’aigua -si no s’enfada- són buena gente.

El que sí recordo és com dos amics s’acomiaden al davant d’uns arbres que donen profunditat a una imatge totalment blanca on només les vies del tren destaquen sobre la neu.

Una imatge que et congela l’ànima.