Tiges de blat amigues

Un camp de blat és travessat en diagonal per un tren d’alta velocitat. La imatge s’observa des de certa alçada i es pot veure com l’ombra del tren acaricia les espigues del cereal. És el fantasma del tren el que diverteix al camp car, en privar-lo del sol, li fa pessigolles fresques. També és la imatge gris la que gaudeix del plaer del contacte, la que comparteix els segons de màgia, la que frueixi del joc.

El tren mai no podrà conèixer el tacte suau i càlid d’aquelles tiges que imagina amigues. Perquè, en realitat, elles mai han sabut que ell existeix.