VIG
Ha rebut una trucada. El to s'adivinava distant, però no forçat. Li ha dit que estava al tren, que ja venia, que si volia... podia pujar a Montgat, que ell allí l'esperava. Però només si ella estava disposada a seguir el camí.
Una parada abans, ell s'ha mostrat neguitós. Ha començat a vigilar la gent que pujava i ha tingut cura en guardar el seient del seu costat. A l'estació marcada les portes s'han obert, ella ha aparegut i el seu rostre s'ha il·luminat com ho fa el mar amb la lluna plena. No ha pogut dissimular l'alegria. Ha segut a la seva vora i s'han fet un petó cordial. Ha estat d'aquells que es fan poques vegades, curt però real: els dos el desitjaven, però ningú gosava fer-lo.
Des de la meva perspectiva era la parella perfecta. El petó ideal. L'amor veritable. Perquè només algú que ha tingut la valentia de posar en dubte l'estima, té dret a gaudir-ne.
Però clar, això només és la visió d'una observadora.
Una parada abans, ell s'ha mostrat neguitós. Ha començat a vigilar la gent que pujava i ha tingut cura en guardar el seient del seu costat. A l'estació marcada les portes s'han obert, ella ha aparegut i el seu rostre s'ha il·luminat com ho fa el mar amb la lluna plena. No ha pogut dissimular l'alegria. Ha segut a la seva vora i s'han fet un petó cordial. Ha estat d'aquells que es fan poques vegades, curt però real: els dos el desitjaven, però ningú gosava fer-lo.
Des de la meva perspectiva era la parella perfecta. El petó ideal. L'amor veritable. Perquè només algú que ha tingut la valentia de posar en dubte l'estima, té dret a gaudir-ne.
Però clar, això només és la visió d'una observadora.
2 comentarios
Dora -
Gràcies
Josep -
Me tienes enganchado/intrigado con estas historias. Ya no sé si son reales, ficticeas, o fifty-fifty. Pero me da igual, me gustan, y por eso las leo (bloglines).
Avanti!! i no oblidi validar el seu billet ;-)