Blogia
Històries del tren

Ni una treva

La Judit ha tornat a arribar tard a l’estació, finalment ha agafat el de les 8:10. Ja fa setmanes que el tren se li escapa perquè troba a l’Alex pel camí. Més que trobar-lo, el busca. Necessita una conversa amb ell, cada matí, per afrontar el dia.

La Judit controla les emocions i les dirigeix cap allò que no la farà infeliç: controla l’alegria, odia a mitges, respira a fons, té un lloc on protegir-se, dorm a les hores, pensa amb lògica i mira des de l’andana. Això és el que fa, però no és el que vol fer. Perquè en el fons és una jugadora i vol arriscar-se en cada moviment: plorar en públic, estimar amb bogeria, trobar un repte, sentir amb l’estómac i pujar al proper tren, sense importar el destí.

Per això necessita a l’Alex, perquè ell no la jutja pel que fa. Troba en la seva mirada la complicitat que necessita. Les seves paraules li donen confiança. I el seu consol li proporciona el perdó que busca. Perdó pel que no fa i desitja.

La Judit no canviarà. Perquè en aquesta guerra necessita un aliat i, aquest, només existeix mentre ella estigui en guerra.

0 comentarios