Un altre poble

Puges al tren i busques un lloc. No vols seure, només desitges passar desapercebut. Et prepares mentalment per afrontar un nou dia. Et dirigeixes a la feina com cada matí. Una feina per la que has de donar gràcies, però que t’està matant dia a dia. I, irremeiablement, et demanes un altre cop com has arribat fins aquí.

Vaig abandonar el meu poble, la meva casa, la meva família i els meus amics. Només volia una oportunitat i tenia l’esperança de que aquest sacrifici fos suficient. Vaig venir amb la il·lusió intacta i un futur per estrenar.

Perquè, si les nostres històries s’expliquen amb les mateixes paraules, el color de la pell dibuixa finals diferents?