Sense dormir

L’ha deixada a l’estació. Faran el trajecte per separat, així ho han convingut perquè ningú pugui sospitar. Encara que mentre ell té una reputació que defensar, a ella li dóna igual el que poden pensar.

No ha dormit en tota la nit però no pot tancar els ulls: està massa nerviosa, massa excitada, massa neguitosa, fins i tot, massa cansada per permetre’s uns minuts de repòs. I si s’adorm pot arribar a oblidar cadascun dels segons que ara té presents en la seva ment, cadascuna de les carícies que encara recorren el seu cos, cada petó que li ha regalat, cada mirada càlida, cada xiu-xiu a l’orella. Té por d’oblidar la flaire de l’amant que encara ara l’envolta.

I també té por d’adonar-se que està sola, que ell no l’ha acompanyat, que mai el tindrà al seu costat, que no hi podrà confiar, que mai serà el desitjat confident. Que, tot i la proximitat física, aquesta nit estaven a milers de quilòmetres.

Ella ha plorat i ell no ho ha vist.