Blogia
Històries del tren

Ahhhhhhhh!

Ja has tornat a encendre una cigarreta entre vagó i vagó. Estic farta de queixar-me. El fum entra i m’agafen nàusees. Si torno a sentir aquesta olor, vomitaré! Merda! Que no és tabac! Això, ara posa les teves fastigoses potes a sobre del seient, perquè la merda de gos que has xafat es pugui expandir. No veus que el canvi, cada dos anys, de tapisseria el paguem tots! Pot ser tu no el pagues. Es clar, quan ve el revisor tu li expliques que has pujat a la parada d’abans i que baixes a la propera. Això si t’agafa, perquè sempre tens el recurs de baixar abans o d’amagar-te al WC. I només falta que a sobre ocupis dos seients, i que em miris amb ràbia quan demano el meu lloc. I quan sec al teu davant obre be les camotes, perquè els teus collons puguin emetre l’olor per marcar l’espai. Que es veu que és teu, es veu que ningú més pot utilitzar el transport públic, es veu que el problema que tu tens amb la societat -aquest irreconciliable problema- l’hem de patir tots.

Ves-te’n a la puta merda... i, si us plau, no tornis!

2 comentarios

Dora -

És que estava una mica nerviosa i necessitava descarregar...

Sus. -

TOUCHÉ!!!!