Blogia
Històries del tren

El ritme de vida

... No arribo a l’hora. I avui l’entrevista. Quantes hores he dormit? He d’anar a buscar les sabates. Demà la pel·lícula. He trucat al meu germà? No sé si tinc tots els codis Tics. Com pot ser que no recordi que vaig fer dimarts? Aviat és el Sant de l’Elena. Arribaré tard, segur. Aquesta tia no pensa apartar el peu d’aquí. Vaig trucar a casa o em van trucar ells? No sé quantes hores he d’imputar al projecte. Potser demà anirem a comprar. Quant temps em queda el cap de setmana pel mosaic? Pot ser si aplico la nota OSS se soluciona. Estic arribant tard, no pot córrer més? S’han lluït amb la portada del diari. I el pastís. Propera parada Vilassar. Estic fent tard. Què és aquesta escuma? Neu! És neu!...

Petits flocs de neu, cadascun diferent a la resta, que s’ajunten simulant una abraçada efímera. Agrupats, per poder oferir una catifa blanca que dibuixa un camí entre l'anar i tornar dels vianants. Aquest trosset de neu no l’ha xafat ningú, està verge. Aquests milers de flocs de neu han volgut ensenyar-nos un paisatge diferent al que estem acostumats a la Mediterrànea. I ens mostra que encara ens pot sorprendre una mica d’aigua.

Em resisteixo uns segons més a continuar amb el maleït ritme de vida.

0 comentarios