Com tu i com jo

Ells, els que han mort, són com tu i com jo. De fet, a partir d'avui, ells són part de tu i de mi. Per sempre.

4 comentarios

[Dora - 11 de marzo de 2004 - 23:26]

Només dolor.

[Sus. - 11 de marzo de 2004 - 22:12]

Descansin en pau. No hi ha paraules.

[Dora - 11 de marzo de 2004 - 18:03]

Jo, avui, em sento una més d'ells i comparteixo el seu dolor. Tan fort, que no hi cap cap més sentiment.

[Josep - 11 de marzo de 2004 - 17:57]

Una persona que va en tren cada dia de camí al treball o l'institut, que matina, que seu al vagó amb gent a qui no coneix, que llegeix, escolta música, o bé es perd en els seus pensaments al llarg del trajecte, etc ... gent del carrer, com jo, com tú, com els que han mort cruelment aquest matí.

Darrere les xifres de les vícitmes, hi han persones, i darrera d'aquestes, families, sentiments, esperances i projectes de vida.

Tot això ha quedat truncat en uns segons. No té nom. No té preu. No s'ho val cap pàtria, ni real ni imaginària.

Descansin en pau.