Com em sento
Avui no tinc cap història que explicar-te, només es tracta duna reflexió personal. Donats els esdeveniments, simplement, no em ve de gust explicar frivolitats ni superficialitats. Demà continuarem amb aquests escrits, però avui vull ser valenta i deixar-me anar. Per un cop, vull ser fidel a mi mateixa.
Durant el primer viatge que he fet, després de latemptat terrorista i amb unes eleccions just acabades, he estat analitzant com em sentia. Satisfeta, potser aquesta és la paraula: satisfeta per la mobilització ciutadana, satisfeta perquè els mitjans de comunicació no només són la 1a, satisfeta per la participació electoral i satisfeta pels resultats. Però no feliç, ni per un moment he pogut oblidar els fets de l11M. Les primeres paraules que he sentit en arribar a Sants han estat: Madrid, Puerta de Atocha.
Abans de començar vull que quedi clar que cap bandera ni país val una vida humana, no vull víctimes. El dret a la vida humana és el primer dels drets i no penso renunciar-hi per cap ideal.
I, ara, vull fer un exercici de valoració:
Sincerament, crec des del fons del meu cor que no es pot criminalitzar un partit polític, escollit democràticament, per latemptat terrorista. Repeteixo, el PP no té cap responsabilitat en la col·locació dels explosius i no té cap relació amb el grup terrorista internacional.
Pot ser et sembla que no té res a veure, però deixam parlar dun altre tema abans de continuar. Quan estava a la universitat, assistia a una assignatura impartida en espanyol. Durant les primeres jornades es va sol·licitar canviar la llengua, perquè alguns dels alumnes no tenien la suficient fluïdesa per continuar amb aquesta. Encara que els manual estaven en anglès, finalment es va decidir continuar en espanyol.
Ara, canviem la perspectiva. Tornem a construir els exemples amb variacions. Vols que tajudi? Recorda els moments inicials de latemptat quan totes les sospites apuntaven cap a ETA. Si en aquells moments jo hagués escrit el següent text, què haguessis pensat?
Sincerament, crec des del fons del meu cor que no es pot criminalitzar un partit polític, escollit democràticament, per latemptat terrorista. Repeteixo, ERC no té cap responsabilitat en la col·locació dels explosius i no té cap relació amb el grup terrorista.
Ha estat (hagués fos) la teva reacció la mateixa? Continuem amb lexercici de percepció.
Pot ser et sembla que no té res a veure, però deixam parlar dun altre tema abans de continuar. Quan estava a la universitat, assistia a una assignatura impartida en català. Durant les primeres jornades es va sol·licitar canviar la llengua, perquè alguns dels alumnes no tenien la suficient fluïdesa per continuar amb aquesta. Encara que els manual estaven en castellà, finalment es va decidir continuar en català.
I ara respon, sigues sincer/a: has aplicat els mateixos criteris de severitat al llegir un text que laltre?
I, si us plau, no em vinguis en que tots els extrems són dolents. Jo et posaré exemples dextrems abominables. Quan hi ha gent dormint al carrer i gent amb mansions, quan les persones moren a les portes dels hospitals perquè no sels deixa entrar mentre altres es preocupen de la cirurgia plàstica, quan el sou mínim està per sota del llindar de pobresa mentre altres es fan rics a costa de venda daccions, quan la possibilitat danar a lescola es redueix per les poblacions marginals mentre es potencia universitats privades... Vols parlar dextrems perillosos: si anem eliminant lesquerra, el centre és lextrem. Llavors, continua sent dolent?
Estic satisfeta pels resultats electorals, però no sóc feliç perquè no puc ni vull oblidar les víctimes.
I estic farta de sentir-me culpable per ser catalana i desquerres.
Durant el primer viatge que he fet, després de latemptat terrorista i amb unes eleccions just acabades, he estat analitzant com em sentia. Satisfeta, potser aquesta és la paraula: satisfeta per la mobilització ciutadana, satisfeta perquè els mitjans de comunicació no només són la 1a, satisfeta per la participació electoral i satisfeta pels resultats. Però no feliç, ni per un moment he pogut oblidar els fets de l11M. Les primeres paraules que he sentit en arribar a Sants han estat: Madrid, Puerta de Atocha.
Abans de començar vull que quedi clar que cap bandera ni país val una vida humana, no vull víctimes. El dret a la vida humana és el primer dels drets i no penso renunciar-hi per cap ideal.
I, ara, vull fer un exercici de valoració:
Sincerament, crec des del fons del meu cor que no es pot criminalitzar un partit polític, escollit democràticament, per latemptat terrorista. Repeteixo, el PP no té cap responsabilitat en la col·locació dels explosius i no té cap relació amb el grup terrorista internacional.
Pot ser et sembla que no té res a veure, però deixam parlar dun altre tema abans de continuar. Quan estava a la universitat, assistia a una assignatura impartida en espanyol. Durant les primeres jornades es va sol·licitar canviar la llengua, perquè alguns dels alumnes no tenien la suficient fluïdesa per continuar amb aquesta. Encara que els manual estaven en anglès, finalment es va decidir continuar en espanyol.
Ara, canviem la perspectiva. Tornem a construir els exemples amb variacions. Vols que tajudi? Recorda els moments inicials de latemptat quan totes les sospites apuntaven cap a ETA. Si en aquells moments jo hagués escrit el següent text, què haguessis pensat?
Sincerament, crec des del fons del meu cor que no es pot criminalitzar un partit polític, escollit democràticament, per latemptat terrorista. Repeteixo, ERC no té cap responsabilitat en la col·locació dels explosius i no té cap relació amb el grup terrorista.
Ha estat (hagués fos) la teva reacció la mateixa? Continuem amb lexercici de percepció.
Pot ser et sembla que no té res a veure, però deixam parlar dun altre tema abans de continuar. Quan estava a la universitat, assistia a una assignatura impartida en català. Durant les primeres jornades es va sol·licitar canviar la llengua, perquè alguns dels alumnes no tenien la suficient fluïdesa per continuar amb aquesta. Encara que els manual estaven en castellà, finalment es va decidir continuar en català.
I ara respon, sigues sincer/a: has aplicat els mateixos criteris de severitat al llegir un text que laltre?
I, si us plau, no em vinguis en que tots els extrems són dolents. Jo et posaré exemples dextrems abominables. Quan hi ha gent dormint al carrer i gent amb mansions, quan les persones moren a les portes dels hospitals perquè no sels deixa entrar mentre altres es preocupen de la cirurgia plàstica, quan el sou mínim està per sota del llindar de pobresa mentre altres es fan rics a costa de venda daccions, quan la possibilitat danar a lescola es redueix per les poblacions marginals mentre es potencia universitats privades... Vols parlar dextrems perillosos: si anem eliminant lesquerra, el centre és lextrem. Llavors, continua sent dolent?
Estic satisfeta pels resultats electorals, però no sóc feliç perquè no puc ni vull oblidar les víctimes.
I estic farta de sentir-me culpable per ser catalana i desquerres.
1 comentario
Angel -