Més ràpid i més alt

L’acceleració constant obliga al tren a agafar cada cop més velocitat. Encara que algú desitgés parar-lo, ara ja no seria possible. Dues ales es despleguen als laterals paral·leles al terra i quasi perpendiculars al tren. Les rodes comencem a amagar-se i el tren perd l’adherència –pròpia d’un vehicle d’aquestes característiques– al sòl. I puja, puja, puja cap el cel. L’acceleració es redueix, la velocitat s’estabilitza i el tren vola. I jo volo amb ell.

Miro per la finestra i veig unes figures conegudes: la punta de la banya i el trabucador em situen immediatament –milers de metres per sobre– al delta de l’Ebre. Ja conec el paisatge. Busco intuïtivament el Montsià, el port de les Cases, Alcanar... És casa meva. I una onada de satisfacció m’envaeix en saber-me tan a prop dels meus.

Però ara he de seguir volant, en busca del meu destí. Deixant enrera la terra que m’ha criat i que no oblidaré. Potser un dia tornaré...

4 comentarios

[Dora - 21 de abril de 2004 - 12:43]

Només estic de dl a dv, i per anar abuscar l'avió agafo el tren... per això els posta són més espaiats ara...

Aquí hi ha "cercanías" però encara no he tingut el plaer ;D

Una abraçada

[Josep - 21 de abril de 2004 - 11:23]

Allà on vas, hi ha tren?

Si més no, mira de no deixar-nos sense els teus posts? ok? ;-)

[Dora - 20 de abril de 2004 - 18:19]

Només transitòriament i per raons de feina.

[Anónimo - 20 de abril de 2004 - 16:17]

booops!!! Qué te mudas otra vez???
(chiquitistaní mode on): "Te mueves más que los precios!!"(chiquitistaní mode off)