Esperant a l’andana*

Atractiu i elegant, el jove espera a l’andana el proper tren. La ma esquerra subjecta un llibre i la dreta una rosa que sembla imperfecta. El tall no és estilitzat com el de les que han passat per l’acurat procés de cultiu i selecció. Els pètals -de roig intens- són descuidats, desiguals, efímers. Però, si esteu a prop, podeu sentir l’olor (sense colorants, conservants ni aromatitzants) veritable d’aquesta flor.

Aquest dia sempre es concedeix vacances i el dedica a les persones que estima. Al matí visita a sa mare i li regala un llibre i un ram de roses blanques, tantes com anys té. Al migdia queda per dinar amb els amics i els du una rosa groga a cadascú.

Quan comença a caure la tarda, agafa el tren i s’apropa a la platja. Ofereix al mar la rosa vermella que ell mateix ha cultivat i llegeix en veu alta versos de Vinyoli al ritme del trencar de les onades, sabent que ella recollirà els presents des d’on estigui aquest sant Jordi.