Blogia
Històries del tren

Sola

El trajecte dura una hora, però li sembla poc temps. Durant aquest període deixa la ment lliure i es permet somiar, imagina que és el darrer cop que agafa el tren i que no tornarà.

Cada matí es dirigeix a la feina perfectament maquillada. El maquillatge és un gran aliat. Abans li permetia dissimular que havia estat plorant, plorant de dolor. I de por. Ara el maquillatge li ajuda a dissimular les bosses sota els ulls conseqüència de no dormir, per la ràbia. La ràbia és més forta que el dolor. I per la por... la por no canvia. S’ha passat tota la nit sense dormir, intentant buscar sola una solució a un problema que s’ha de resoldre entre tots.

Però és ella la que torna cada nit sola, sola obre la porta de casa i encara se sent més sola en escoltar una veu que li diu: Hola carinyo, t’estava esperant!

0 comentarios