Blogia
Històries del tren

L'olivera morruda

Passa les vacances a La Plana, una finca de clementina nules a uns quilòmetres del poble, amb la seva família. Els pares marxen a treballar durant el dia i ell es queda amb sa germana i sa iaia, que fa de mainadera dels dos infants.

Només té set anys i està boig pels trens. L’estiu li dóna una oportunitat excepcional per gaudir-ne. Quan sent un xiulet a la llunyania, puja corrents a l’olivera morruda per poder veure com passen els combois de mercaderia. Avui, quan comenci a caure el sol i no faci tanta calor, aniran a passejar. Potser, si s’ha portat bé, passaran pel camí que hi ha al costat de la via i des d’allí podrà dir adéu amb la seva mà menuda als viatgers aliens al gran esdeveniment que per ell representa.

Te’n recordes Joan? La iaia ha mort, la finca la vam vendre i potser tu ja has oblidat com t’agradava mirar els trens des de la teva olivera.

5 comentarios

Dora -

Moltes gràcies!

muymoderno -

ahora en serio, q me encantó... por cierto, ojo, spam!!!! no te pierdas
http://www.the_crisantos_files.blogspot.com/

deplorable!!!!

muymoderno -

El famoso grupo pop "El Consorcio" hizo un tema sobre eso... "con el cha cha chá del tren..." ...
en fin... disculpen... es q la boda me tiene alterado...

Dora -

Potser és l'edat, però crec que simplement és com ens prenem la vida...

El que tu dius: hem de reaprendre a gaudir d'allò que ja gaudiem abans...

Sense necessitat de que ens falti per adonar-nos-en.

Susan -

Evocador...
n'hauríem de reaprendre a gaudir de la senzillesa.

Molt bonic.