Blogia
Històries del tren

A Donosti

Han decidit anar a Donosti en tren, així aprofiten la nit per viatjar i aconsegueixen allargar el cap de setmana. Pugen nerviosos, es dirigeixen al compartiment i s’instal·len, intentant fer d’aquell cubicle impersonal i asèptic la seva llar durant unes hores. Organitzen el reduït espai destinant un lloc per les bosses, un altre per la Nikon i el trípode, decidint on prendran alguna cosa per sopar i on dormiran –tot i disposar d’una llitera, no els ve de gust passar la nit separats. L’impregnen del seu olor fins que l’entorn es converteix en familiar.

El tren inicia el moviment i ells obren les cortines deixant que la foscor de l’interior els protegeixi mentre miren per la finestra, com si es tractés d’una pel·lícula al cinema. Van deixant enrera els pobles, sense aturar-se, i la lluna (propera a ser plena) els permet veure tot un paisatge tenyit de plata, com el color de les dorades. Les tires d’argent amb que es decora la casa pels voltants de Nadal semblen haver conquerit un nou espai.

El viatge acaba de començar!

0 comentarios