Un malson

Pujava al tren carregada de maletes, totes plenes de roba bruta que havia de dur a netejar a casa mons pares. Entre la roba hi havia algun llibre de filosofia, però la poca precaució en el moment de preparar les bosses i l’embolic de roba doblegaven les pàgines deixant els llibres en pèssimes condicions. No anava sola, m’acompanyaven companys de l’escola que feien el mateix viatge. També venia amb nosaltres el germà d’un d’ells, del qual jo m’havia enamorat.

El tren venia ple, obligant-nos a romandre al passadís esperant que els viatgers volguessin acabar el trajecte més aviat que nosaltres. Poc a poc els passatgers han anat baixant i els companys m’han anat oferint un lloc, això significava seure amb el germà! Per por o per vergonya he declinat la invitació, un cop i un altre. Ells han anat seient a mida que el tren es buidava. La darrera imatge que recordo és el vagó buit a excepció dels llocs ocupats pels meus amics… i a mi, que continuava plantada al mig del passadís.