Un altre

T’estava esperant a l’andana de l’estació i començava a estar neguitosa perquè tu no arribaves. Anava passejant a dalt i a baix, fent petites passes per culpa de l’estreta faldilla i l’elevat taló de les sabates. Volia distreure’m mirant als passatgers que anaven i tornaven, però no podia evitar pensar que tu mai em faries esperar, potser ja era massa tard i tot havia acabat.

Vaig veure que el viatgers s’agrupaven al voltant d’un cercle imaginari. Des de la llunyania podia diferenciar la figura de dos policies que romanien al centre de l’espai. Em vaig anar aproximant amb el cor encongit, sabent que malauradament allò tenia relació amb tu, mentre escoltava com la gent explicava que havia estat un desgraciat accident.

Em vaig fer lloc entre l’espessor de persones que formaven la frontera entre tu i jo, i et vaig veure al terra, amb les ferides de l’atropellament latents. Tot i la fractura cranial i la pèrdua de massa encefàlica, tu encara estaves conscient, esperant-me. Vaig controlar el dolor, vaig concentrar totes les meves forces en una imatge serena, em vaig apropar a tu i et vaig dir a cau d’orella: Ja pots marxar, amor meu!