L'estació de Salva
Segons Salva, tot comença i acaba en una estació. Mirant la de Perpinyà em fa lefecte, per un segon, que lentenc.
Veig entrar una locomotora que arrossega amb tota la seva força els vagons buits famolencs de gent. Aquí comença el viatge. També veig arribar la mateixa locomotora després de realitzar el camí vella, bruta i repulsiva que expulsa, com si dexcrements es tractés, els passatgers. Aquí acaba el viatge.
Aquesta locomotora és la força de la vida. I el naixement és un home que resa làngelus i la mort és una dona que plora en silenci. I el dolor és un sentiment que amaguem sota les pedres, sota les runes, sota les lletres, sota els colors de la paleta de Millet.
I lúnic que ens queda és intentar burlar la vida, enganyar-la tal com fa ella, aconseguir despistar-la i baixar de la locomotora en marxa per deixar unes pedres, unes lletres, uns colors fora del seu abast. I tornar a pujar al tren sense por al final del viatge, perquè la millor part de nosaltres resta fora de la seva influència.
Veig entrar una locomotora que arrossega amb tota la seva força els vagons buits famolencs de gent. Aquí comença el viatge. També veig arribar la mateixa locomotora després de realitzar el camí vella, bruta i repulsiva que expulsa, com si dexcrements es tractés, els passatgers. Aquí acaba el viatge.
Aquesta locomotora és la força de la vida. I el naixement és un home que resa làngelus i la mort és una dona que plora en silenci. I el dolor és un sentiment que amaguem sota les pedres, sota les runes, sota les lletres, sota els colors de la paleta de Millet.
I lúnic que ens queda és intentar burlar la vida, enganyar-la tal com fa ella, aconseguir despistar-la i baixar de la locomotora en marxa per deixar unes pedres, unes lletres, uns colors fora del seu abast. I tornar a pujar al tren sense por al final del viatge, perquè la millor part de nosaltres resta fora de la seva influència.
0 comentarios