Quina sensació més estranya...

Quina sensació més estranya és adonar-se’n: que el món marxa a l’inrevés, que estem desfent el camí que hem fet, que tot el que hem construït no ha servit per res, que el fosc túnel al que hem entrat només té una sortida, que la llum no està al davant, que és al nostre darrera.

Quina sensació més aterradora és adonar-se’n: que ets l’única persona que ha notat el canvi, que mires al teu voltant i ningú percep l’errada, que ja res els alarma, que tothom combrega amb el nou sentit, que estàs sol en l’encreuada.

Quina sensació més tranquil·litzadora és adonar-se’n: que potser no és una errada, que potser la gent no estava equivocada, que encara hi ha una esperança, que el camí escollit pot ser el correcte, que només passava que estaves mal situada i tenies una perspectiva equivocada.