Blogia
Històries del tren

El vidre de la finestra

No queda gaire gent al tren, és el darrer d’aquesta nit en sentit Blanes i els pocs passatgers que s’han esperat fins aquesta hora ja han anat baixant en llurs parades. La nit fosca a l’exterior i la llum càlida de l’interior contribueixen a conferir un entorn prou íntim i recollit. Almenys així ho ha entès la parella que hi ha en els seients de la meva diagonal.

Els dos vesteixen de blanc, amb teles naturals i sense superficialitats, ambdós duen pantalons i camiseta, i xancles per calçat. Ell deixa les xancletes al terra i reposa els peus a sobre les cames de la noia, ella les obre lentament i, mentre acaricia dolçament el peus, els deixa caure sobre el seient. Torna a actuar ell, aquest cop tanca els ulls mostrant-se desinteressat mentre pressiona la planta del peu sobre el sexe d’ella. La noia ha continuat les carícies als peus intencionant el moviment d’aquests, guiant-los en el seu camí, marcant un ritme suau al principi que anirà augmentant poc a poc amb la velocitat del tren i el moviment del vagó. Finalment és ella la que tanca els ulls, para en sec els moviments, es manté rígida durant uns segons i finalment sucumbeix al plaer, mentre es mossega els llavis i relaxa exhausta el cos.

I jo continuo amb la mirada dirigida al vidre de la finestra, que reflexa totalment l’escena.

5 comentarios

Dora -

Moltes gràcies! Només intento expresar el meu estat d'ànim utilitzant els viatges en tren com excusa...

Estàs convidada a tornar quan vulguis!

Verónica -

Prequè s´ha de sofrir la mel·làngia del viatge quan encara no has partit. Pensaments densos es desfen com el catró sota l´aigua d´Abril, alzeimer

Una saludo esta molt xula la web! ;D

Derkon -

Pues ara que ho dius no ho se.Me sona que hi havia algo d'això a la portada,pero no se si s'ha perdut o on ha acavat,jeje.Sempre m'he preguntat què colló era això.Té que vore amb els trackbacks,q tampoc se el que son?
En fi men vaig a estudiar,ens tindrem mútuament controlats,pels blogs,o en persona en algún vagó,qui sap.

Dora -

Crec que molts dels que agafem el tren ens deixem embruixar per la màgia. Però no és meravellós pensar que ens hem creuat? I si no ho hem fet, no és meravellós pensar que ho podem fer qualsevol dia? El que més envejo dels teus viatges són els tarongers, com enyoro l'olors d'azahar!

Fins aviat, Derkon.

P.D: Tens RSS al teu weblog? Per sindicar-me i així tenir-te controlat.... ;)

Derkon -

A mi també em fascinen els trens.Al meu blog no sabi se decantarme per la pluja o els trens,jeje.
Però mira,dos links.A un d'ells em parla algú que fa la meua mateixa línia.
Igual ens hem vis també.

http://www.zonalibre.org/blog/derkon/archives/034428.html

http://www.zonalibre.org/blog/derkon/archives/040825.html