Un boig amb ganes de xerrar

S’ha girat cap a mi i amb un somriure ha començat a parlar-me. Redéu! M’he mort de la temor! Normalment el viatge és la mar de tranquil i és la meva imaginació estimulada pels llibres la que anima una mica el trajecte… Però, collons! S’ha hagut de girar, mirar-me amb aquells ulls tan inquietants i començar a parlar! Cagada! Cagada estava! Amb ganes d’arribar a la propera parada per baixar corrents del tren… vigilant que aquest paio no baixés darrera meu, clar! Però no ha fet falta, en el moment en que l’he escoltat ja m’he quedat més relaxada.

Abans d’acabar l’any moriràs, però no et preocupis perquè des d’aquest moment fins a l’hora que et toqui tot el que facis serà perfecte, ni una sola de les activitats que practiques passarà desapercebuda, tot el que intentis sortirà rodó, seràs famosa, aconseguiràs l’èxit i les teves creacions seran valorades arreu del món. Tal una flama que en el darrer segon de la seva vida dóna la llum més preciosa abans d’apagar-se definitivament, així lluiràs tu amb la teva obra. Però també et dono una altra opció, tu tens el do d’escollir: pots continuar vivint, sense saber el dia de la teva mort i a canvi et privo d’aquesta seguretat en les teves passions. Hauràs de treballar tota la vida sense saber si és bo o simplement mediocre, i ni tan sols si algun dia rebràs la teva recompensa per tan treball i esforç.

Només era un pobre boig amb ganes de xerrar.