Blogia
Històries del tren

Marguerite Lachaise (II)

Previ

Ja està una mica més animada. Després d’uns dies preocupada per les extravagants pintures, per la falta de motivació, per la mancança d’inspiració, per la por a caure en el més anònim oblit i per la mediocritat del seu art, avui ja està una mica més animada. Potser ho veia tot negre perquè no es trobava bé o, qui sap, potser no és torbava bé perquè ho veia tot negre.

El cas és que la senyora Marguerite ja torna a somriure, el color rosat ja ha tornat a la seva pell, ja torna a escoltar la remor del mar, els pensaments positius tornen a envair-la i torna a estar encoratjada per afrontar qualsevol repte. I just aquest és el motiu del canvi: que té un nou repte en colors verds i blaus de tonalitats extravagants, un nou repte que la motiva, un nou repte inspirat en Una nit… de primavera, un nou repte que no caurà en l’oblit.

I està tan animada que avui ha baixat fins a Barcelona i ha jugat a la 6/49. Qui sap? Potser la seva sort ha canviat.

0 comentarios