Blogia
Històries del tren

D'ofici

En Pep és advocat d’ofici, avui ha tingut un dia difícil. Ara espera a l’andana de Sants el tren que el portarà a casa on podrà descansar una estona. Però no gaire, perquè després ha de preparar un cas.

La primera tasca serà oblidar-se de tot el que ha passat durant les vistes prèvies d’avui. Com podia ser tan ingenu i pensar que el jutge no el recordaria? Però si només hi ha una sala! Ja s’ho podia imaginar que se’l tornaria a trobar… Tot i que el jutge havia d’amonestar-lo quan se li’n va anar la llengua i no pot dir res després. Per això el Pep confiava que aquell incident no el perjudicaria. N’estava convençut fins i tot en veure el somriure irònic que li ha dedicat. Però ja està, tampoc no tenia massa a dir en aquell cas, a passar pàgina.

El de demà sí que serà bo. Confiava no haver de treballar-lo gaire perquè el tenia totalment perdut: una vampiressa havia impugnat el testament de l’oncle (estem parlant de molts diners) al·legant bogeria. No hi havia ninguna possibilitat, fins que s’ha presentat el beneficiari, un pagès emprenyat perquè li havien fet perdre un dia de jornal, que ha declarat que ell no estava en el testament, bé que sí, que potser hi estava però que ell li ho volia deixar tot al fill del difunt, però que encara no ha fet els tràmits… L’home només havia de dir: Sí, el senyor x em va anomenar hereu al testament. Però ha enredat tant al jutge que ara hi ha possibilitats que la neboda vividora s’emporti un pessic.

Si n'és d'estranya aquesta feina.

0 comentarios